Segon diumenge

És possible que trobem més fàcilment el Déu de la pau i de la intimitat

CAMINS DE SOLIDARITAT I DE LLUITA

Sovint he sentit dir que la tranquil·litat i el silenci de la muntanya i de la natura són un lloc ideal per al trobament amb Déu. Crec que és veritat. És possible que trobem més fàcilment el Déu de la pau i de la intimitat, que habita en el més profund del nostre ésser.

Però el Déu Salvador de la humanitat és el Déu dels camins i dels carrers, el Déu de les multituds, el Déu de la solidaritat i de les lluites per establir la justícia i la fraternitat real amb tots. És el Déu que, com Jesús, contesta sovint la rutina i les estructures que han esdevingut massa legalistes i poc humanes.

Preparar els camins del Senyor, com ho feia Joan Baptista, significa començar per la conversió personal. Obrir camins de justícia i de bondat     per destruir en nosaltres  les muntanyes de l’egoisme, de la recerca immoderada del benestar personal; aplanar les valls de la indiferència    vers Déu i vers els altres. Com Joan, ens haurem d’esforçar per obrir camins d’esperança i de compromís a les persones fent-les descobrir els signes de la presència de Déu Salvador, que ja està entre nosaltres i   ens porta la riquesa d’una vida nova. El bateig de Joan, com el nostre, expressa aquest inici de conversió permanent.

L’Advent és, d’una banda, l’espera d’una vida nova més humana i més divina per a tots, i de l’altra, l’esforç necessari, fins on sigui possible, d’aquesta vida ja des d’ara.

Aquest Advent, anirem obrim portes i finestres per comprometre’ns amb totes les persones de bona voluntat a:

VIURE LA PRESÈNCIA SALVADORA DE DÉU